L’església de Santa Maria de Pineda de Mar (Maresme).
Les històries sempre tenen un mínim de dues lectures. Si et trobes un bitllet de cinquanta euros, et sents afortunat. Si en canvi ets qui ha perdut els diners, ho veuràs d’una altra manera.
I si el tema és una guerra, no l’explicarà igual qui guanya que qui ha perdut. Aquest fet que ara explicaré és un bon exemple.
Lluitador nat
Ens trobem a finals del segle XV en una població de Turquia vora el Mediterrani. Allà va néixer Turgut Reis -que vol dir almirall Turgut-, també conegut com a Dragut. En aquest moment el gran Imperi Otomà s’escampava per l’actual Turquia, Grècia, Bulgària, Romania i ben aviat ocuparia Israel, Egipte, Marroc, Algèria, part d’Aràbia i encara més.
De jove, Turgut era mariner, però amb el temps arribaria a ser comandant, lluitant i guanyant en importants batalles. A més va ser un dels protegits del temible almirall Barba-rossa. Així et vas fent una idea de quin pal anava.
Des de la seva base d’operacions situada a l’illa de Djerba, a l’actual Tunísia, en Dragut va lliurar nombroses batalles al Mediterrani, conquerint la costa de Nàpols, Calàbria, Tunísia i també la costa catalana i la de Llevant. Però abans cal situar-nos una mica més.
Estratègies
Per raons que ara no vénen al cas, el rei de França estava a mata i degolla amb Carles V. Quina estratègia se li acudí? Va pactar amb Solimà I el Magnífic, governador -millor dit, sultà- de l’Imperi Otomà, deixar oberts els ports francesos per tal que les naus otomanes poguessin passar i saquejar la costa catalana.
Dit i fet, primer va començar Barba-rossa, qui va atacar tota població que trobava, des de Cadaqués fins a Sant Feliu de Guíxols. Les barbaritats comeses van ser relatades poc després per un notari de Palamós.
Més endavant l’amic Turgut continuaria les malifetes a la costa del Maresme. D’ell encara queda un sentit record a Pineda de Mar.
L’u d’agost de 1545
Aquell matí Turgut va atacar Pineda de Mar amb onze galeres. En només set hores, els corsaris van saquejar i incendiar la vila, destruint l’església i fins i tot les cases allunyades de la població. Nombrosos vilatans van ser assassinats i altres van ser fets captius, pels quals demanaven rescats o bé eren venuts com a esclaus.
Després d’allò, algunes cases de pagès van aixecar torres de defensa i l’església va incorporar també elements defensius que encara perduren.
Els fets es recorden en una llarga inscripció a la portalada de l’església de Santa Maria de Pineda de Mar.
Un temple, mil canvis
L’església ja és mencionada al segle XI. Tanmateix, la que ara veiem no conserva cap record d’aquella primera construcció. Al llarg dels segles es va anar ampliant i modificant, en part a causa de les destruccions per diversos atacs.
La fortificació realitzada al segle XVI va desaparèixer a conseqüència de les destrosses de la Guerra Civil.
Els característics esgrafiats que criden l’atenció, van ser en part realitzats al segle XVIII i han estat restaurats en dues ocasions. La façana principal, la que mira al carrer Antoni Doltra, repeteix un motiu geomètric en dos colors.
Per tal de donar més grandiositat a la discreta portalada, s’hi afegiren durant la restauració realitzada el 1948, representacions de regust barroc d’elements arquitectònics, com les columnes amb capitells corintis que sostenen uns entaulaments.
Aquesta restauració va anar a càrrec de l’arquitecte Isidre Puig i Boada. Deixeble de Gaudí, Puig ha passat a la història per l’estudi que va fer del temple de la Sagrada Família, del qual va ser codirector. Després de la Guerra Civil se la va passar aixecant esglésies i reparant les que estaven malmeses, com aquesta.
Completen el conjunt altres elements decoratius com garlandes de flors, gerros i els angelets que custodien la rosassa.
Dues verges
A la part central destaca entre dos personatges l’anagrama AM, que vol dir Ave Maria. Per si no quedava prou clar, més amunt llegim AVE EVA, un joc de paraules sobre el qual hi ha llargs estudis realitzats.
A partir del segle XII va sorgir en la literatura romànica el tema de l’oposició Ave/Eva. Ave representa Maria. En canvi Eva era la ‘mare’ d’una nova nissaga que introduïa la mort física i espiritual en forma de pecat.
La similitud fonètica dels dos mots amb significat ben diferent va donar peu a aquest joc de paraules on la desobediència d’una verge -Eva- seria neutralitzada per l’obediència de la Verge -Maria-. Bé, els estudis amplien molt més aquest tema, però per tenir una idea és suficient.
Pineda o Pineda de Mar?
En una façana de l’església de Santa Maria de Pineda de Mar hi ha una llosa gravada -de la qual ningú en parla-, que mostra l’antic escut del municipi. El topònim Pineda està documentat al segle X i sembla que prové del llatí Pineta. He llegit que vol dir lloc elevat. Però, m’hauràs de perdonar, perquè després de cercar i cercar, només he aconseguit trobar que pineta significa bosc de pins.
Sigui com sigui, a l’antic escut de Pineda només hi havia un pi. Actualment incorpora una representació que fa esment a ‘mar’. Ignoro en quin moment es va afegir “de Mar”, però imagino que seria en algun moment de la passada dictadura per diferenciar aquesta població de les altres quatre que hi ha a la península amb el mateix nom.
Bàrbar aquí, heroi allà
Tornem a l’almirall que va fer estralls. Després de vuitanta anys fent mailifetes, Turgut va morir durant l’atac a Malta, quan una bomba esclatà a prop seu provocant un enderroc que li va caure al damunt.
Però ja et dic que la història es pot llegir de diverses maneres. Així doncs, Turgut Reis té actualment una estàtua a la vora del palau Topkapi d’Estambul, antiga seu administrativa de l’Imperi Otomà.
D’altra banda, la població on va néixer ara es diu Turgutreis i nombroses botigues, hotels, clíniques i també mesquites porten el nom de qui en un altre temps va fer gran la seva nació a canvi d’arrasar i saquejar ciutats i vendre com a esclaus als qui havien aconseguit sobreviure a les massacres.
Però el mateix es podria dir de Jaume I quan va conquerir Mallorca o de qualsevol dels descobridors que massacraren els indis americans, oi? Aquí els considerem herois i allà bàrbars.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: carrer Rvd. Antoni Doltra amb carrer Montpalau. Pineda de Mar
Saber més
- Imperi Otomà: wikiwand.com – tedmudjin.wordpress.com
- La còlera de Barba-rossa, per P. Bosch
- Turgut Reis: wikiwand.com
- Isidre Puig i Boada: dhac.iec.cat
- Fitxes dels elements patrimonials
- L’atac del pirata Dragut: historiesdemar.wordpress.com – radiopineda.cat
- Església de Santa Maria: visitpineda.com
- Ave / Eva, per J. M. Izquierdo
- Ave-Eva. La Virgen como rehabilitación de la mujer en la Edad Media…, per M. L. Melero
- Història de Pineda de Mar: pinedademar.cat – visitpineda.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: