Els mosaics de l’Azulejera Valenciana de Meliana (Horta Nord).
Allà pels temps dels fartons, quan els romans es passejaven pels nostres verals, van aprofitar un camí que els grecs havien obert feia algun segle que altre.
Aquest camí es coneix com a Via Augusta i a la seva vora s’anaren establint vil·les que amb el pas dels segles, esdevindrien poblacions. Aquest és el cas de Meliana, municipi de l’Horta Nord valenciana.
Després dels romans, vindrien els àrabs que introduirien el sistema de reg així com nous conreus, com l’arròs.
La reconquesta i més enllà
Però a continuació, Jaume I -amb l’ajut celestial de Maria-, recuperaria la població. Per aquesta raó l’escut de Meliana inclou les inicials d’Ave Maria damunt dues mitges llunes derrotades.
I així, fent una gran passa, ens plantem a finals del segle XIX. En aquelles dates s’inaugurava el tramvia que unia diverses poblacions de l’Horta, des d’Almàssera fins a Foios, passant, no cal dir-ho, per Meliana.
Actualment, és la mateixa línia que segueix el modern Metro-València. I és precisament en aquesta estació on ens aturem per fer un parell de descobertes.
Publicitat oportuna
És imprescindible pujar a l’andana de l’estació per veure una extraordinària façana encaixada entre un mur i la via del tren. Es tracta de l’antiga fàbrica La Azulejera Valenciana de Meliana, que va tancar els anys cinquanta del segle XX.
El mosaic que la recobreix va ser realitzat el 1920, com una mena d’oportú mostrari a la vista de tothom qui viatjava en el tren. Per si no era suficient, al mur lateral, un immens rètol de rajoles indicava l’adreça i el telèfon.
Segons d’on siguis, això et pot semblar una relíquia arqueològica més o menys atractiva. Però si pares atenció al passat d’aquesta empresa, veuràs que potser ets més a prop del que penses d’algunes de les obres que van sortir d’aquí.
L’empresari
Poc, o millor dit res, he trobat sobre Bernardo Vidal Medina, fundador d’aquesta indústria. Tan sols sabem que va néixer el 1871 -ignoro on- i que el 1911 es va presentar a les eleccions municipals de València com a integrant del Partit d’Unió Republicana Autonomista.
Malgrat la data que apareix a la façana, la fàbrica sembla que es va crear abans i va motivar la vinguda d’importants ceramistes d’Onda, com Rafael Cardells Camarlench, de qui parlaré més endavant, possible autor d’aquest mosaic.
Observa que, entre els elements decoratius de la façana apareixen diverses fruites, destacant especialment les taronges, un altre símbol d’allò més valencià.
La gran pregunta que et ve quan estàs al davant d’aquest edifici és com coi entraven i sortien les mercaderies per una porta de tan difícil accés. Misteri.
Per alguna raó que no em queda clara, la fàbrica va triar com a emblema comercial la Dama d’Elx, escultura ibera descoberta pocs anys abans.
Prestigi ceramista
La Azulejera Valenciana de Meliana va ser dirigida al llarg dels anys per Bernardo Vidal, pel seu gendre i pel fill d’aquest. A més de l’edifici de Meliana, va tenir també una altra fàbrica a Onda.
El prestigi assolit per la producció d’aquesta empresa, queda palès per les obres que va realitzar, tant al país com a l’estranger.
Cal recordar que la majoria de fàbriques d’Onda van produir rajoles modernistes que sovint trobem a edificis de Barcelona. I, totes barrejades, les va col·locar Gaudí al trencadís del banc del Park Güell.
Deu anys més tard, el 1924, s’inaugurava el Gran Metro de Barcelona. Les cinc estacions inicials estaven decorades amb panells policromats produïts a la fàbrica de Bernardo Vidal i duts a terme per Francisco Aguar Tarín un magistral pintor de rajoles especialitzat en els segles XVII i XVIII.
Xalets artístics
Per si t’has quedat amb ganes de més, només cal que giris el cap a l’altre extrem de l’andana. En un altre solar que sembla tallat amb ganivet per la via del tren, hi ha tres habitatges amb un frondós jardí tancat per una bonica balustrada.
Coneguts com a Xalets Cardells, van ser decorats precisament per Rafael Cardells Camarlench amb deliciosos mosaics de color blau i blanc.
A les façanes hi ha motius vegetals entre els quals uns entremaliats infants intenten agafar unes aus. Dos dels habitatges estan coronats per sengles mosaics representant la lectura i l’escriptura. Dedueixo que el tercer va desaparèixer quan es va sobrealçar un pis. Una pèrdua irreparable.
Nascut a Meliana el 1899, Cardells va ser un important pintor, fundador a la seva població del Cercle Artístic, juntament amb Francesc Corell, Juli Benlloch i Josep Maria Rausell. El 1927 s’estableix a València i després de la Guerra Civil es dedica a decorar edificis religiosos que havien quedat malmesos, com l’església d’Alfara del Patriarca.
Aquest polifacètic personatge tant pintava en qualsevol mena de tècnica pictòrica -oli, tremp, fresc, aquarel·la-, com fins i tot realitzava falles.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Història de Meliana: meliana.es
- El tramvia: mundo-ferroviario.es – historiayculturaalmassera.blogspot.com
- Partit d’Unió Republicana Autonomista: wikiwand.com
- La Dama d’Elx: diarilaveu.com
- Francisco Aguar Tarín: manisesonline.blogspot.com
- La Azulejera Valenciana de Meliana: meliana.es – valenciabonita.es
- Onda, Gaudí & Trencadís: ceramologia.org
- Los azulejos del Gran Metropolitano de Barcelona, per M. González
- L’obra de Rafael Cardells a l’església d’Alfara, per B. Navarro
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: