Itinerari pels mosaics Nolla de Meliana a l’Horta Nord (València),
Diuen que allà pel temps dels romans hi havia una senyora que potser es deia Aemiliana i residia en un paratge envoltat de fèrtils camps a uns sis quilòmetres de la ciutat de València. Algunes persones enteses afirmen que aquest és l’origen del municipi de Meliana. Tanmateix, altres persones igualment enteses defensen teories diferents d’aquesta. Però com a punt de partida, ja ens està bé.
Tot seguit, després de la civilització romana, vindria l’àrab i convertirien l’indret en una alqueria, un petit nucli on es conreava l’arròs, la morera i el safrà. A continuació, Jaume I -ajudat, això sí, per les forces celestials-, foragitaria els infidels i es deixaren perdre segles de tècniques de conreu i sistemes de reg. El territori seria repoblat per colons cristians que treballarien pels senyors feudals. I així, entre guerres i epidèmies, Meliana aniria creixent al voltant d’una cruïlla de transitats camins i adquirint importància.
D’aquesta manera ens plantem l’any 1860, quan el català Miquel Nolla i Bruixet instal·là una indústria de mosaics que revolucionaria el sector. El punt clau és al Palauet Nolla, als afores de la població, del qual he parlat en un altre article.
Acolorint les llars
L’ús dels mosaics Nolla de Meliana abasta fins als anys setanta del segle XX i no es limitava només a la façana exterior sinó que les estances interiors es decoraven amb paviments policromats fets amb aquest sistema que ara diríem que semblen pixelats. Això demostra la gran acceptació que va tenir, tot i que majorment es tracta d’habitatges pertanyents a la burgesia.
Malauradament, en ser propietats privades, t’hauràs de conformar amb el que pots veure des de l’exterior. D’altra banda, en aquest breu itinerari només he destacat els edificis que mostren les decoracions més rellevants, obviant aquells on el mosaic es limita a un breu fris o un petit detall.
Tanmateix, mentre vas caminant, para atenció a les altres façanes. A més dels mosaics Nolla, descobriràs que s’empraven altres formes decoratives, com l’ús de maó vist, la rajola esmaltada -també anomenada taulell-, les reixes de les finestres, les baranes dels balcons i els acabaments de la part superior dels edificis.
La fàbrica de rajoles
Per començar, planta’t a l’andana oposada a l’edifici de l’estació de trens. Encaixada entre un mur i la via, destaca l’enrajolada façana de La Azulejera Valenciana, amb un extraordinari mosaic executat el 1920. Aquesta empresa, de la qual he parlat detalladament en un altre article, assolí un gran prestigi reclutant destacats ceramistes. De fet, Gaudí utilitzà alguns models al trencadís del banc del Park Güell de Barcelona. Però si el que has vingut a veure és un dels mosaics Nolla de Meliana, abaixa la vista i veuràs com tot el pati exterior ha estat pavimentat amb un discret patró col·locat el 1950.
Llegir i escriure
A poques passes d’aquí, en un solar impossible tallat per la via del tren, tens els Xalets Cardells, anomenats així perquè foren decorats per Rafael Cardells Camarlench amb uns deliciosos mosaics de colors blancs i blaus. Nascut a Meliana el 1899, Cardells era pintor i fundà el Cercle Artístic en aquesta població. A més de motius vegetals, a les façanes es conserven dos plafons ceràmics que representen la lectura i l’escriptura.
A continuació, travessa les vies del tren pel carrer de Jaume Roig. Aquest metge i escriptor nasqué a València al segle XV i gràcies a la medicina aconseguí un paper rellevant dins la Corona d’Aragó.
Discreció i solera
Així arribaràs al carrer del Lledoner, una via oberta a principi del segle XX. Només girar a l’esquerra veuràs un edifici amb quatre elegants mosaics allargats que s’alternen amb les portes. És una de les infinites variacions dels models que tenia la fàbrica Nolla als seus catàlegs. Observa la quantitat de colors emprats. Així mateix, a sota del ràfec i del balcó hi ha sengles sanefes fetes amb el mateix material. Una llàstima el manat de cables que oculta una d’elles.
Reflex del nivell de vida
Abans de continuar, és necessari fer un breu parèntesi per tal d’entendre les diverses tipologies d’habitatges que aniràs veient, gran part de les quals són de planta baixa i un pis.
En primer lloc, hi ha les cases de llaurador benestant que les distingiràs perquè tenen un gran portal per on entraven els carros i perquè les façanes generalment estan pintades i presenten un petit ràfec sota la teulada. Les de nivell una mica més elevat mostren la façana recoberta de maó vist amb petites decoracions fetes amb mosaic.
En segon lloc, tens les cases burgeses, similars a les anteriors, només que mostren una façana simètrica amb una finestra a cada costat de la porta principal i la decoració és molt més elaborada. A més, incorporen un coronament fet d’obra amb mosaics a la qual s’han afegit gerres o pinacles.
Inspiració medieval
A la vorera del davant hi ha un altre habitatge que en el moment d’escriure això semblava abandonat. Para atenció al fris enrajolat i també el brancal de la porta amb un motiu que sembla inspirat en l’art grotesc. La decoració grotesca aparegué a mitjan segle XV, quan el Renaixement italià feia figa i sorgí el Manierisme, que fou un estil de transició cap al Barroc. En aquell temps es descobrí un palau edificat per Neró al segle I que tenia les parets completament recobertes d’una refinada decoració que reproduïa un món de fantasia. Aquelles pintures es convertiren en font d’inspiració pels artistes renaixentistes.
Flors pixelades
Seguidament, torna a canviar de vorera per contemplar la que probablement és la més reeixida façana de totes les que veuràs. Intenta obviar el despropòsit de la reforma duta a terme per tal d’incorporar unes persianes de plàstic. L’habitatge fou edificat el 1910 i incorpora tres immensos gerros fets amb mosaic Nolla que separen les obertures del primer pis.
Mira-ho amb deteniment, perquè és un exercici de virtuosisme aconseguir aquest efecte i varietat a partir de peces quadrades i triangulars. Una meravella! El conjunt es completa amb una sanefa també de mosaic i una altra de rajoles neoegípcies amb el cap d’una faraona. Aquesta mateixa rajola la pots veure a nombroses poblacions dels voltants, ja que gaudí d’una gran acceptació.
Elegància senzilla
Ara ves fins al final del carrer i et trobaràs de front amb un interessant habitatge del 1930 que combina el maó vist amb petits detalls de mosaic. Caminant pel centre trobaràs altres variants executades amb els mateixos materials.
Recula uns metres i entra al carrer de Tomàs Trénor i Palavicino, un aristòcrata, militar, empresari, polític i tot el que t’imaginis, que rebé un grapat de condecoracions. Se li concedeix el mèrit d’haver promogut l’Exposició Regional Valenciana del 1909, per la qual encarregà un himne que es convertí en l’actual himne de la Comunitat Valenciana.
Punt de trobada
Pots baixar pel carrer de Colom o bé per qualsevol dels tres següents, fins al carrer de la Misericòrdia i, tot seguit, pel del Pintor Sorolla. D’aquesta manera arribaràs a la plaça del Pou, un espai triangular amb una història que es remunta al segle XVII.
Arran d’una persistent sequera, el 1917 s’excavà un brollador d’aigua i aviat la plaça es convertí en un lloc on socialitzar. L’obra fou possible gràcies a Vicent Gimeno, qui llavors era diputat a corts pel districte. El monument aixecat al centre de la plaça li ret homenatge.
Tal com consta en una inscripció al paviment, el 1956 s’arranjà la plaça i es col·locà el mosaic Nolla amb peces de diverses formes. Dedueixo que actualment aquí s’aplega el jovent del poble, ja que tot el terra era ple de clofolles de pipes. L’he hagut d’escombrar per fer les fotografies com cal.
Així mateix, al paviment es reprodueix l’antic escut de Meliana, vigent fins a 1966, quan s’afegí l’acrònim de l’Ave Maria i les dues llunes cap per avall, en al·lusió a l’ajut diví que rebé Jaume I durant la conquesta cristiana d’aquestes terres. Els quatre pals indiquen que fou vila reial i mai va estar sotmesa a cap senyor. El mateix escut el veuràs a diversos llocs, com a la façana de l’antic Ajuntament.
Adaptabilitat
Des d’aquí, baixa uns pocs metres pel carrer de Sant Pere on pots veure una altra aplicació decorativa dels mosaics Nolla a Meliana. L’obra, que ocupa l’espai entre obertures de la primera planta, data del 1910. Fixa’t com el mateix disseny ha estat adaptat a les diverses amplades disponibles. La versatilitat és un altre dels grans avantatges d’aquesta tècnica.
Verd al balcó
Tot seguit, enfila pel carrer de Sant Joan. Al número vint-i-u s’aixeca un edifici amb una deliciosa façana de tonalitats verdes. No és mosaic Nolla, però no pots passar per alt aquesta obra modernista tan conjuntada i ben conservada. Tot i l’aparent senzillesa, mira de prop les rajoles que hi ha als laterals. Observa com s’ha resolt el coronament ondulat. Observa les reixes de finestres i balcons. Hauràs vist que nombrosos habitatges incorporen a les finestres unes petites gelosies. Són elements fixos anomenats guardamalletes, pensats per amagar les persianes un cop s’han enrotllat.
Modernisme abarrocat
Uns metres més endavant destaca una façana del 1905. Com la que has vist al carrer de Sant Pere, aquí també s’ha col·locat mosaic entre les portes del llarg balcó. Els quatre plafons queden units per una estreta sanefa al damunt. Però com que això devia semblar poca cosa, el coronament conté tres mosaics més. El del mig incorpora la data. Sempre he pensat que el modernisme va ser una mica com el barroc, on sembla que no quedava bé deixar espais buits. Tot ben ple i amb una àmplia varietat decorativa.
El carrer passa pel costat de l’església dels Sants Joans i desemboca a la plaça Major. Això no obstant, gira primer pel carrer del Mestre Serrano. Nascut a Sueca el 1873, Josep Serrano i Simeón fou un prolífic compositor de sarsueles i de l’himne que, com he comentat abans, esdevingué el del País Valencià.
Inspiració clàssica
En pocs metres arribaràs al carrer del Sol on voldria que contemplessis una peculiar decoració amb mosaic Nolla del 1935. L’edifici, que a diferència dels seus companys de carrer, s’estimà més sacrificar un tros de la finca per gaudir d’un petit jardí, no és que sigui res de l’altre món. L’interès rau en la decoració del coronament. Damunt d’un fris blanc-i-blau amb grius crida l’atenció una escena amb dos personatges lluitant amb un drac. De fons es percep un castell entre núvols.
Segons les explicacions de la guia oficial de mosaics Nolla de Meliana, es tracta d’Hèrcules matant el lleó de Nemea. Segons el meu parer, en realitat s’han representat dos gladiadors en un coliseu que se les estan tenint amb un lleó. A més, com per remarcar-ho, el conjunt es troba coronat per les escultures de dos lleons. Entre ells hi ha un petit mosaic amb una oca que no té res a veure, però fa bonic.
La Casa del Poble
Ara sí, torna a la plaça Major, espai neuràlgic de la població. L’encant que probablement tenia fa un segle s’ha perdut una mica -bastant- a causa d’algunes construccions del segle XX que desentonen. Tampoc ajuda la descomunal torre de l’Ajuntament amb els rellotges, afegida el 1985. L’edifici consistorial fou renovat el 1923, quan probablement s’incorporaren els bonics fanals i un paviment Nolla a l’interior amb l’antic escut de la vila. Dit escut el pots veure també a la façana així com als elaborats fanals de ferro forjat.
La llar del caçador
Ja queda poc per arribar al final d’aquest itinerari pels mosaics Nolla de Meliana. Enfila pel carrer del Lledoner i atura’t al número quinze. Damunt d’una façana del 1950 delicadament decorada amb aquesta tècnica, crida l’atenció un coronament rematat amb una escultura de la qual ningú en parla.
L’obra, que presenta un sorprenent realisme i bona execució, representa un caçador amb bigoti, gorra i sarró, el qual recolze les mans damunt l’escopeta. Dedueixo que el propietari era un amant de la caça. Una llàstima no disposar de més informació.
En una fotografia antiga he vist que en aquest immoble hi havia dos rètols. Un d’ells indicava que la planta baixa era ocupada per la impremta Zamit, una indústria nascuda el 1923 que encara perdura, tot i que en una altra adreça. A la planta superior, en canvi, hi tenia la seu la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Cooperativa Agrícola San Isidro“. Aquest tipus d’organitzacions foren creades a partir dels anys quaranta del segle XX sota el govern dictatorial per tal de donar assistència i protecció a la gent treballadora del camp. Solien fer-se càrrec d’organitzar les festivitats de Sant Isidre, el patró dels agricultors. A partir dels anys setanta donarien pas a les Cambres Agràries.
Punt final
Per acabar aquest itinerari pels mosaics Nolla de Meliana, dues cases més enllà, hi ha una façana totalment de verd, amb alguns detalls en relleu emmarcant portes i finestres. Cal destacar les reixes de forja a la planta baixa i de ferro colat al primer pis, molt diferents les unes de les altres, pel qual potser -penso jo- l’edifici va tenir dues etapes constructives. A sota del ràfec hi ha una sanefa de rajoles amb fulles i flors, única nota de color dins el conjunt.
Hi ha molts més edificis rellevants, però te’ls deixo perquè els descobreixes al teu aire.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Itinerari: veure el mapa
Saber més
- Història de Meliana: meliana.es
- Ruta del mosaic Nolla: meliana.es
- Catàleg d’espais i béns protegits de Meliana: meliana.es
- Catàleg d’espais i béns protegits de Meliana. Memòria: meliana.es
- Catàleg d’espais i béns protegits de Meliana. Fixes 2. Sòl urbà: meliana.es
- Decoració grutesca: im-akermariano.blogspot.com
- Josep Serrano: wikiwand.com
- Patrimoni històric de Meliana: meliana.es
- Plaça del Pou: meliana.es – elperiodic.com
- Zamit: zamitdigital.es
- Hermandad Sindical: wikiwand.com
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: