Aquarel·la amb una vista d'un dels antics edificis abandonats de les mines de La Consolació.

Arqueologia industrial

L’abandonada empresa de Carbones de Berga, S.A.

En algun moment molt i molt llunyà -és a dir, fa uns dos-cents cinquanta milions d’anys-, les restes vegetals com fulles, troncs o escorces s’anaren acumulant a la vora de rius i llacs. També, a causa de cataclismes geològics, els boscos van quedar enterrats sota la sorra i les roques.

Amb el temps van ser coberts pel fang i posterior es fossilitzaren, passant a ser el que popularment coneixem com a carbó i que les persones amb més estudis anomenen lignit, torba, hulla o antracita, segons la seva composició.

Aquarel·la amb una vista d'un dels antics edificis abandonats de les mines de La Consolació.
El desconsol de la Consolació.

Ja al segle XVIII hi havia qui intentava extreure’l per mantenir enceses les fargues de ferro, aram i vidre de l’Alt Berguedà.

Però va ser a mitjans del segle XIX quan es constituïren les primeres societats mineres, que el ferrocarril va potenciar cinquanta anys després.

Per a l’explotació de les mines calia sol·licitar una concessió. La primera companyia que ho va fer en aquesta comarca va ser La Carbonera Española.

Però seria Carbones de Berga, S. A. qui donaria a les mines de Cercs el gran impuls que ha passat a la història.

Carbones de Berga, S.A. Interior de la nau principal.
Arqueologia industrial.

De la feina dura a la mecanització

En un principi, amb l’ajuda d’un pic i una puntona, els picadors arrencaven el carbó i el carregaven a les vagonetes. A l’exterior, dones i infants feien la tria dels materials. 

A continuació, es portava en carros fins a les fàbriques. Les jornades eren llargues i perilloses i els sous molt baixos -molt més que ara!-.

Fins que el 1893, l’empresari José Enrique de Olano y Loizaga, de qui ja he parlat en un altre article, adquireix la propietat de les mines de Cercs, iniciant així un període de modernització de les explotacions.

Nascut a Liverpool el 1847, de Olano era fill d’una important família d’empresaris dedicada al món navilier, miner i tèxtil. Quinze anys després de la compra, Alfons XIII visitava les mines i concedia al propietari el títol de Comte de Fígols.

En aquell temps es milloraren els sistemes de seguretat del personal i es mecanitzà el procés de rentatge i el transport del material i s’introduïren els martells d’aire comprimit.

A més, una central hidroelèctrica proporcionava l’energia per fer funcionar la maquinària i els ventiladors d’aire fresc dins la mina.

Carbones de Berga, S.A. Escala de caragol a l'interior d'un dels edificis.
Ningú puja, ningú baixa.

Les colònies mineres

L’indret es trobava lluny dels centres urbans i les comunicacions eren pràcticament inexistents. Així doncs, seguint l’exemple de les colònies tèxtils, de Olano va fer construir habitatges per als miners i les seves famílies.

A més, a la colònia s’inclogueren serveis bàsics com el forn de pa, la cantina, l’escola, el teatre-cinema i, per descomptat, l’església.

No et pensis que es tractava d’una generosa i altruista contribució al benestar del personal. Era una manera efectiva d’acabar amb l’absentisme laboral tan propi de les zones rurals.

I és així com una comarca dedicada a la pagesia i la ramaderia des de déu sap quan, va passar de cop a la més ferotge de les industrialitzacions.

Antiga etiqueta per identificar material al magatzem de les mines de Fígols.
Identificant el material.

Primerament, es creà el nucli de Sant Corneli de la mà de l’enginyer asturià Suárez del Villar, que devia ser important, però de qui no he trobat ni així d’informació.

La complicada orografia d’aquesta àrea va obligar a instal·lar un complex sistema de rampes, telefèrics i funiculars que comunicaven els diversos nivells d’explotació. També s’obriren pistes que després es convertirien en carreteres.

El 1965 l’empresa Carbones de Berga, S.A. passava a mans de FECSA -que més tard seria ENDESA- fins al 1991. A partir d’aquest moment les instal·lacions restarien abandonades pel gaudi de cercadors d’aventures.

Carbones de Berga, S.A. Façana de la nau corresponent als tallers.
Tallers abandonats.

La Consolació

Obrers i famílies senceres d’arreu de l’estat vingueren a treballar a les mines berguedanes. En total es crearen tres colònies mineres: Sant Corneli, Sant Josep i La Consolació.

Aquesta darrera, que és la que avui visitem, s’anomenà així pel proper santuari de la Mare de Déu de la Consolació. Era el lloc on hi havia el centre logístic de l’explotació, amb els tallers, magatzems i oficines.

Carbones de Berga, S.A. Interior abandonat de la nau principal.
Finestra al desastre.

Alguns d’aquests edificis daten de principis del segle XX. El de les oficines i la gran nau de tallers dedueixo que són dels anys seixanta, quan va tenir lloc la modernització de la mina. Actualment, totes ells són una pura ruïna.

Es trobaven molt a la vora de l’estació del tren, de la torre del Comte de Fígols i del quarter de la Guàrdia Civil, un fet excepcional, ja que eren ben poques les colònies que tenien una caserna.

Carbones de Berga, S.A. Un dels primers edificis en ruïnes.
Com si hagués passat una guerra.

Incidents

Les duríssimes condicions laborals es van fer insostenibles cap als anys cinquanta. Tant és així que fins i tot el bisbe de Solsona va divulgar una pastoral -que va esquivar la censura del moment-.

Fent una crida a empresaris i autoritats demanava suprimir el salvatge racionament d’aliments que potenciava un descarat mercat negre. No cal dir-ho que el jove bisbe va caure en desgràcia i la seva carrera eclesiàstica va quedar estancada.

També per aquella mateixa època va tenir lloc la primera vaga, com a resposta pels accidents deguts a dues explosions de grisú on van morir més de seixanta miners.

Grafits pintats a la paret d'una de les naus abandonades de les mines.
Els esperits que reviuen.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Situació: La Consolació, carretera BV-4024 km 0,5. Cercs

Saber més

Què veure a prop