En articles anteriors he parlat sobre la iconografia de sant Antoni de Pàdua, als carrers de diverses poblacions i també al Museu Vicenç Ros de Martorell. Com que aquesta devoció sembla no tenir fi, ara et mostraré més exemples i t’explicaré els orígens de la representació amb l’infant als braços, que és més recent del que pots pensar.
El principi
Quan l’Antoni expirà a les portes de Pàdua tenia trenta-sis anys. Fou sebollit solemnement a Santa Maria Mater Domini, una església poc coneguda als afores de la ciutat on a ell li agradava fer els retirs espirituals. La ràpida canonització motivà una gran devoció popular i la seva tomba fou protagonista de nombrosos fenòmens miraculosos. Primerament de les comarques veïnes i poc després de més enllà dels Alps, començaren a arribar pelegrins. L’afluència cada vegada més gran de persones motivà que el 1240 es col·loqués la primera pedra d’un temple de major grandària. L’edifici s’anà decorant al llarg dels segles amb pintures i elements escultòrics que exaltaven la figura del sant.
Però la iconografia de sant Antoni de Pàdua ha anat canviant i evolucionant amb el temps, segons l’estil de cada època. Així mateix, s’actualitzaren els elements simbòlics que anaren configurant el rostre, el cos i els fets vinculats a la seva vida. En aquest primer temple es troba la imatge més antiga del sant. L’obra data de final segle XIII i Antoni apareix de genolls juntament amb Francesc d’Assís, amb la Mare de Déu al centre. Ambdós sants són tan similars que només es poden identificar gràcies a les inscripcions amb els seus noms.
El llibre
A partir del segle XIV, la iconografia de sant Antoni de Pàdua anà incorporant un rostre juvenil i la túnica franciscana. Un dels primers trets identificadors és el llibre. Simbolitza la seva faceta com a predicador i teòleg. Així apareix en aquesta església en un retrat de cos sencer, executat per un artista de l’escola de Giotto. Cal recordar que l’Antoni, abans de ser franciscà fou frare agustí i tenia un gran coneixement de les escriptures sagrades, esdevenint mestre i predicador.
El lliri
Al segle XV Donatello modelà entre altres, una escultura en bronze a la qual, a més del llibre, incorporà el lliri. Explica el mite grec que Hera, l’esposa de Zeus i madrastra d’Hèracles, odiava profundament a aquest darrer per raons que no venen al cas. Enganyada pel marit, Hera alletà el fillastre i diuen que algunes gotes de llet caigueren a terra convertint-se en lliris. A l’antic Egipte el lliri s’associava a la divinitat Horus, simbolitzant el poder diví.
També tenim una llegenda pietosa la qual conta que aquesta flor brotà de les llàgrimes d’Eva en ser expulsada del paradís i adonar-se que estava embarassada. Originària de prats i de zones muntanyoses de l’hemisferi nord, a partir de l’escultura de Donatello aquesta flor esdevindria un símbol antonià, vinculat a la puresa i a la lluita contra el mal.
L’infant
Cent anys més tard, en uns edificis religiosos tot just davant d’aquella primera església, foren pintades diverses escenes amb la vida i miracles del sant on apareix envoltat de gent. Arribats al segle XVII s’estén la imatge que permetrà identificar fàcilment sant Antoni. La incorporació de l’infant Jesús respon a un dels darrers episodis de la vida del sant i aporta una devoció més afectuosa que tindrà una gran difusió durant el període barroc. Per exemple, tens les nombroses versions pintades per Bartolomé Esteban Murillo al segle XVIII.
Com vaig comentar anteriorment, s’explica que poc abans de morir, estava el franciscà pregant a la cel·la que un comte amic seu li havia deixat dins del seu castell. En passar pel davant de la porta mig oberta, el comte va veure una gran resplendor. Pensant que es calava foc, obrí la porta i veié que l’Antoni sostenia l’infant Jesús als braços.
Saviesa popular
Per acabar, cal comentar que el tretze de juny es festeja la mort de sant Antoni de Pàdua. Hi ha diverses dites que el vinculen amb la climatologia, especialment a l’illa de Mallorca.
Pel juny, els dies s’allarguen i les temperatures pugen. Sol ser un temps d’estabilitat atmosfèrica i la calor comença a ser intensa, motiu pel qual la gent “resa un parenostre a sant Antoni de Pàdua perquè ens guardi de foc i flama“.
Les escadusseres brises marines encara ajuden a refrescar l’ambient. Curiosament, diuen que cap al tretze de juny el vent -a Mallorca- bufa amb més intensitat i suavitza la calor, fet que queda palès amb en el refrany que diu que “dels vents de juny o de sant Antoni, ni un“.
Finalment, després de la sega que té lloc en aquests dies, els camps de cereals només mostren el rostoll. D’aquí la dita: “per sant Antoni de juny, de camp d’ordi no se’n veu un”.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- L’iconografia di Sant’Antonio nei secoli, per Mattia Tridello
- Iconografia di Sant’Antonio al santo di Padova nel XIII e XIV secolo, per Luca Baggio
- Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico, per J. M. Torrens Calleja
- I simboli antoniani: santantonio.org
- Il volto di Antonio, per Sabina Fadel
Molt interessant, Rondaller!
A Barcelona també trobem diferents imatges de sant Antoni de Pàdua amb el Nen Jesús: al carrer de Marià Aguiló, 58, al carrer d’Atlàntida, 97, al carrer de Pedret, 64, al carrer del Carme, 2 i al carrer de Mallorca, 621. Més informació a El mosaic del meu barri (www.barcelona.cat/mosaics)!
Oh, moltes gràcies per la informació! Prenc nota i els aniré a veure així que pugui. Realment, aquest sant era molt popular. Al final hauré d’editar una guia sobre ell ;-D