El Camp d’en Grassot és un d’aquells barris barcelonins que sona a llegenda. Pràcticament desconegut i sempre associat al barri de Gràcia, té la seva història.
Els terrenys, documentats al segle XVI, van tenir diversos propietaris fins a arribar a mans d’Isabel Grassot muller de Jeroni Grassot, advocat de la Reial Audiència de Catalunya, un important organisme de justícia.
A final segle XIX, amb el recent pla Cerdà aprovat, els Grassot urbanitzaren les seves finques, ocupades per forns per coure rajoles i altres materials d’obra. És la zona delimitada aproximadament pels carrers Sardenya, Camèlies, Escorial i Rosselló. En una primera fase es va seguir el pla Cerdà, obrint carrers i construint cases modestes.
Un arquitecte prolífic
A principis del segle XX els claretians van aixecar aquí l’església del Cor de Maria, segons el projecte de Joan Martorell. Aquest arquitecte barceloní fou mestre de Gaudí i autor de nombroses construccions dins i fora de Catalunya. Potser hauràs vist la bonica Casa Blanxart a Granollers o bé algunes obres públiques a Calella, com el mercat, l’escorxador o les escoles públiques. Això no obstant, la seva obra ha quedat eclipsada per la important tasca de restauració de monuments que dugué a terme, com el conjunt d’Olèrdola o les esglésies de Sant Pere de Terrassa.
Inspiració llunyana
Però l’arquitecte moriria sense veure acabada l’església del Cor de Maria. Seria el seu nebot Bernardí Martorell l’encarregat de finalitzar-la. L’edifici barreja diversos estils, però predomina el neobizantí, molt de moda a tot el món a final segle XIX i principis del XX. Estava inspirat en l’arquitectura que tingué lloc durant els segles V i IX a l’imperi bizantí. Segons la mitologia grega, Bizanci era el nom d’una ciutat fundada al segle VII abans de la nostra era per Bizant, un fill de Posidó.
Més tard, els grecs batejarien la ciutat amb el nom de Constantinoble i finalment, sota el domini turc, passaria a ser Istanbul. L’art bizantí és el creat per l’Imperi Romà d’Orient qui assimilà les creacions hel·lenístiques que van trobar per aquells verals. Mosaics, cúpules, petxines, plantes quadrades i circulars superposades i capitells corintis molt decorats, són algunes de les característiques d’aquest estil que durà fins a la caiguda de la ciutat a mans turques el 1453.
Durant la Guerra Civil l’edifici va patir danys, encara visibles a la façana, i fou utilitzat com a taller de reparació de vehicles i magatzem. Finalment, l’església seria restaurada i novament consagrada el 1940.
Flors divines
Els capitells de l’entrada formen lliris i roses, flors amb significats contraposats dins el catolicisme. Pel seu color blanc, el lliri representa la puresa i la virginitat de Maria. Però, curiosament, també la resurrecció de Jesús. Bé, cal precisar que en aquest segon cas es tracta d’una varietat de lliri que té la particularitat de florir quan hi ha pluges i tot seguit, assecar-se durant mesos fins que arriben novament les pluges i torna florir, com si hagués resusscitat. La rosa, en canvi, simbolitza la maternitat i a més, com que té punxes i és de color vermell, el sofriment de Crist a la creu.
Detalls amb significat
Al timpà pots veure Maria amb el lema ‘refugi de pecadors‘ beneint dos personatges agenollats: una noia jove i un capellà entrat en anys. Uns àngels els hi posen unes capes. La capa és un símbol de protecció i acolliment, probablement accentuat per la llegenda de sant Martí, que explica que va compartir la seva capa amb un pobre.
Així mateix, els mosaics de la façana estan dividits en tres franges, tot i que cal tenir bona vista per distingir-los. La línia central repeteix el sagrat cor. La zona superior representa diversos símbols de l’activitat missionera, com el continent americà. També hi ha temes bíblics, com l’arca de l’aliança, el sol, la lluna o l’estel de Natzaret, que s’expliquen a la línia inferior del mosaic.
Els fills del cor de Maria
Finalment, la política anticlerical de principis del XIX motivà una revifalla dels corrents missioners. El 1849 Antoni Maria Claret va formar una congregació sota la protecció del Sagrat Cor de Maria que s’escampà arreu. Un dels principals objectius fou l’educació, motiu pel qual fundaren diverses escoles.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació
- Església Cor de Maria: S. Antoni Maria Claret 47, Barcelona
- Camp d’en Grassot veure el mapa
Saber més
- Blog del barri: grassot.blogspot.com.es
- Joan Martorell: wikiwand.com
- L’església: wikiwand.com
- Estil neobizantí: arqhys.com
- Grassot, per Ramon Folch: elperiodico.com
- Antoni Maria Claret: claret.org
Molt interessant l’article, gràcies. Només voldria comentar que l’arquitecte no va ser Jeroni Martorell sino Joan Martorell (arquitecte principal) i Bernardí Martorell, el seu nebot, que va acabar l’edifici quan el primer va morir abans que s’acabés. Gràcies per les fotografies, son molt bones.
Tens tota la raó. Ja he corregit l’errada. Devia ser un lapsus al moment d’escriure-ho, ja que la referència al peu és correcte.
Agraeixo sincerament que m’ho hagis comunicat i m’alegra saber que l’article t’ha resultat interessant.
com sempre, molt interessants les teves aportacions. Tinc una especial predilecció per Gràcia (serà perquè de menut m’hi vaig perdre?), no deixaré de visitar aquests llocs.
M’alegro que t’agradin. Els meus avis vivien prop de Joanic i recordo més els estrets carrers entre plaça Diamant i Sol, als quals un dia també vull dedicar un article.