Mosaics anònims. Detall del mural ceràmic a l'estació de servei GEDSSA de Barcelona.

Art invisible (3)

Mosaics anònims.

En la meva particular creuada per rescatar de l’oblit obres que semblen irrellevants, ara li toca el torn a sis exemples de mosaics anònims, alguns dels quals considero extraordinaris.

Poble de pescadors

La població d’Arenys de Mar es va començar a formar a partir del segle XIII, quan alguns habitants de Sant Martí d’Arenys -actual Arenys de Munt-, s’establiren vora la costa per pescar i construir barques.

No és estrany, doncs, que en un indret tan marcat pel mar, trobem un mosaic de temàtica adient. Es localitza a l’entrada d’un edifici i imagino que l’obra era més gran, però en algun moment va quedar mutilada per la col·locació d’una porta. 

El treballadíssim mosaic, realitzat amb peces irregulars de rajoles de diversos colors, mostra un sol, un colom -o potser és una gavina?-, una barca amb un rem i peixos sota el mar.

Tot i que no hi ha signatura, m’atreviria a dir que l’autor no és altre que Armand Olivé Milián. Em baso veient la gran similitud que presenta amb el mural que aquest mosaïcista va fer per a l’edifici del Teatre de les Llars Mundet de Barcelona. Si és així, aquest mosaic s’hauria realitzat cap als anys setanta del segle XX.

Nota: sortosament, el 2022 el Museu d’Arenys de Mar va salvar de l’enderroc aquest mosaic i actualment s’exposa al pati del Museu Mollfulleda que a més, el mateix Armand Olivé va identificar com a seu. Una gran notícia.

Mosaic a Arenys de Mar amb la representació de temes mariners, com una barca, peixos i un ocell.
Riera del Bisbe Pol, 80. Arenys de Mar.

Bestiar ben alimentat

Ens n’anem a Caldes de Montbui on trobem dos mosaics anònims. El primer està realitzat amb motius geomètrics de tons terrosos. L’estil em recorda molt a algun dels nombrosos dissenys ceràmics creats els anys setanta per l’empresa Novo & Bono. 

Aprofitant el cercle més gran, algú va pintar al damunt el logotip Hens, que en anglès vol dir gallines. L’empresa catalana ‘Piensos Hens, S.A.’ va iniciar la seva activitat cap als anys seixanta al carrer Casp de Barcelona i poc després passaria a l’avinguda Josep Tarradelles -quan encara es deia Infanta Carlota-. Abans dels deu anys, seria absorbida per Cargill, una multinacional nord-americana.

Actualment hi ha un estanc que fa cantonada, però sospito que antigament hi devia haver un comerç dedicat a la veterinària o similar. Aprofita per observar l’interessant fris ceràmic que recorre tot l’edifici.

Mosaics anònims. Mural ceràmic amb el logotip de pinsos Hens a Caldes de Montbui.
Plaça Catalunya, 1. Caldes de Montbui.

El ram de la construcció

Molt a prop, també a Caldes de Montbui, una façana llueix un artístic mural que pot datar dels anys setanta o vuitanta. En primer lloc, la pista per saber la temàtica la trobem al marge inferior dret, on un pic, una pala i una paleta ens indiquen una activitat constructiva. 

Cap a la meitat de l’obra, unes formes sinuoses semblen recordar elements sanitaris, lavabos, bidets, etc. La part superior interpretem que descriu perfils tubulars així com bigues. Només tinc un dubte pel que fa a la imatge inferior esquerre. 

Observa que als baixos d’aquest edifici hi ha una farmàcia que ha dissenyat el seu logotip prenent com a base les formes i colors d’aquest mosaic que, per disgust meu, no està signat.

Mosaics anònims al carrer Santa Teresa de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).
Carrer Santa Teresa, 8. Caldes de Montbui.

Murs drets

Dues comarques més enllà trobem una altra interessant mostra anònima en una façana d’Esparreguera. Dues formes similars contenen diversos motius circulars i abstractes. Uns estris molt concrets ens ajuden a deduir que aquí hi vivia un paleta o constructor. 

El plafó de l’esquerra mostra un instrument de mesura anomenat plomada. Consisteix en un pes suspès d’una corda i serveix per assenyalar una línia vertical per tal d’evitar fer els murs guerxos. Se sap que els antics egipcis ja l’utilitzaven

El plafó de la dreta en canvi, mostra un escaire utilitzat pels paletes. Generalment era de fusta, amb un creuer al mig que li donava l’aspecte d’una A. Sovint al vèrtex hi havia un encaix on penjaven una plomada, com s’observa al mural. Tot plegat servia per pujar els murs ben escairats. Les organitzacions maçones l’adoptaren com a signe distintiu.

Mosaic abstracte amb motius relacionats amb l'ofici de paleta en un carrer d'Esparreguera.
Carrer dels Arbres, 24. Esparreguera.

A la vora del camí

A Barcelona, font inesgotable de tota mena d’obres, trobem més mosaics anònims. Com per exemple, un descomunal bloc que mostra una façana recoberta per un mural ceràmic. Està situat a la confluència del carrer del riu Freser amb el carrer Lorenzale. 

Si observes un mapa, veuràs que el carrer Freser va per on li sembla i seguidament canvia de nom pel de Concepción Arenal. El seu traçat correspon a l’antic camí de terra que duia fins a Sant Andreu. 

El mosaic sembla més aviat un mostrari de rajoles, algunes de les quals les hauràs vist en més d’un portal. Altra vegada he de dir que em recorden als dissenys de l’empresa Novo & Bono, però no tinc plena seguretat.

Mosaics anònims. Mural ceràmic que ocupa tota la façana d'un edifici al carrer Freser de Barcelona.
Carrer Freser, 202. Barcelona.

Fer benzina

Acabem aquest catàleg amb un mosaic de Barcelona que ha estat alhora una alegria i un disgust. Alegria de tornar a veure una obra que recordava de temps enrere. Disgust per la poca sensibilitat especulativa.

Quan el 1933 el senyor Solanellas va inaugurar una benzinera a la cantonada del carrer Provença amb Girona, poc es podia imaginar que prop de noranta anys després, aquesta estació de servei seria encara més famosa, però pel seu enderroc.

En aquella època en què els anglicismes molaven que no vegis, l’establiment portava el pompós nom de Diagonal Auto Service. Allà igual podies emplenar el dipòsit que fer canviar una roda o l’oli.

Una esplèndida rentada de cara li va arribar el 1972, data en que es realitzà el grandiós mosaic que cobria tot el xamfrà. Era un paisatge urbà fet amb rajoles, on es veien edificis, vehicles, senyals de trànsit i arbres. En aquesta ocasió, el negoci va ser rebatejat com a GEDSSA, inicials del poc glamurós “Garajes y Estaciones de Servicio S.A.

Més de vint anys després, el 1996 una nova reforma més impersonal i que anava més per feina, va cobrir totalment l’obra, quedant oblidada per l’atrafegat públic que cada dia passa pel davant.

Però actualment estan triomfant els vehicles elèctrics i un solar al centre de la ciutat és una llaminadura molt desitjada. Així doncs, la benzinera ha estat enderrocada per tal de construir un bloc de pisos.

Sortosament, en quedar al descobert el mural, les xarxes es van posar en peu de guerra i en aquest moment sembla que l’Ajuntament salvarà l’obra, tot i que no queda clar on el podrem veure.

Mosaics anònims. Detall del mural ceràmic a l'estació de servei GEDSSA de Barcelona.
Carrer Provença, 309. Barcelona.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Més art invisible