L’entrada del cementiri de Vilassar de Mar (segona part).
A l’article anterior hem estat parlant d’una part de l’extraordinària portalada modernista del cementiri del Vilassar de Mar. Ara continuem escodrinyant els significats d’aquesta obra mestra projectada per Eduard Ferrés i feta per l’escultor Alfons Juyol i el manyà Joan Casanovas.
La deessa de la confiança
Amb els ulls embenats, la Fe té les mans en actitud de pregària. Al vestit s’aprecia el relleu d’un calze.
Per entendre aquesta representació, cal donar un cop d’ull a la mitologia. Fides era la deessa romana de la confiança i de la lleialtat. Als seus peus tenien lloc els pactes importants així com a les transaccions comercials.
En realitat, els romans havien pres l’homòloga deessa grega Pistis i la van adaptar als seus interessos.
Fides era tan rellevant que a Roma tenia un temple propi al costat del de Júpiter. Se la representava amb diversos atributs, entre els quals sostenia una copa, tot i que ignoro la raó.
Després, el cristianisme va pensar que aquell personatge s’adeia a la causa i se la va fer seva, sense tan sols canviar-li el nom.
En aquest cas representa allò que es creu sense veure-ho. Aquesta figura es troba molt vinculada al sagrament eucarístic, motiu pel qual la copa que duia en temps dels romans, esdevingué un calze.
L’última cosa que es perd
El mot esperança prové de la paraula llatina que vol dir esperar. Sembla obvi, oi? De fet, quan esperes el tren, tens l’esperança que passarà, malgrat que amb els trens d’aquí això acostuma a ser més aviat un desesperar. Quan perds l’esperança, t’aixeques, vas al carrer i atures un taxi.
L’arrel llatina d’aquesta paraula és ‘spes‘. I, mira tu per on, Spes va ser una altra divinitat romana que personificava les qualitats -virtuts- que tot bon romà esperava que li fossin concedides pels déus.
Sobra dir que els grecs ja tenien una deessa dedicada a satisfer aquesta esperança. Es deia Elpis.
I pam!, el cristianisme també se la va fer seva. A l’entrada del cementiri de Vilassar de Mar la trobem representada per una donzella que mira a la llunyania, mentre es posa les mans al pit. Al vestit hi ha el relleu d’una àncora, com a símbol d’auxili i fermesa en moments de perill.
Aquesta virtut simbolitza el desig de felicitat que, segons la religió cristiana, Déu ha posat al cor de les persones.
Amor incondicional
La caritat, que s’hauria de traduir millor per l’amor, és la virtut que permet les persones estimar. Estimar Déu -no cal dir-ho- i, posats a fer, també a tothom qui ens envolta. Fins i tot aquella veïna que llença la brossa al teu balcó.
Se la solia representar envoltada de fills, alguns dels quals alletava. Sembla que això de posar infants i pits a l’aire no devia semblar convenient.
Així doncs, a l’entrada del cementiri de Vilassar de Mar es canvià per una dona amb els braços simbolitzant l’acolliment. I mira tu, que jo em jugaria un peix que la noia de l’escultura està embarassada.
Més amunt
Pel damunt dels caps de les virtuts s’enlaira una delicada i complicada creu. Les sinuoses formes acabades en forma de flor, donen pas als noms de les tres virtuts que acabem de veure: Fides, Spes, Amor.
Continuem apujant la vista i ens trobem amb elements d’inspiració gòtica que sostenen un crucifix. Per no cansar, no entraré a esbrinar el simbolisme de cada una de les peces que conformen aquesta creu.
M’estimo més abaixar novament la vista fins a la porta, que també té molt per explicar.
Un arbre etern
Dominant més de la meitat de la porta de forja, hi ha sis xiprers esquematitzats, amb les arrels i tot.
El xiprer és una espècie originària d’orient, tot i que es troba en abundor a la zona de Grècia i Turquia. El seu nom científic vindria a significar “arbre de Xipre que sempre està verd“, tot i que va arribar a aquella illa de la mà dels fenicis.
La peculiaritat de conservar la fulla, de tenir una olor aromàtica, de viure molts anys, segles fins i tot, i de créixer tan vertical i de tenir una fusta pràcticament incorruptible, han servit per atorgar-li nombrosos significats.
El simbolisme del xiprer també té a veure amb la immortalitat i la resurrecció, raó per la qual el trobem en indrets sagrats, com esglésies i cementiris. La verticalitat simbolitza el camí que han de seguir les ànimes dels difunts.
Mitologia fúnebre
Una llegenda molt popular durant l’edat mitjana, afirmava que amb el tronc de l’arbre de la vida s’havia fet la creu on Crist havia estat crucificat. I a més s’especifica que s’havia utilitzat fusta de xiprer.
Plini, l’escriptor i naturalista italià del segle I, va comentar que el xiprer estava consagrat a Dite, déu d’ultratomba protector dels tresors amagats i de les entranyes de la terra, raó per la qual es col·locava davant les cases en senyal de dol.
Ovidi també explica la llegenda de Ciparís, un jove molt ben plantat que tenia un cérvol de banyes d’or que el seguia arreu. Un dia el xicot estava disparant fletxes i va matar la bestiola per equivocació.
Tan gran va ser la tristesa que va demanar els déus que l’ajudessin a plorar sempre la seva mort. Apol·lo el convertí en un xiprer, que simbolitza la tristesa, el dol i el dolor pels éssers estimats.
Tot ben lligat
Penjant d’una franja descobrim tot de nusos. Ep!, no tots són nusos, tot i que a primera vista ho poden semblar. Si he comptat bé, hi ha cinc tiges nuades i cinc que estan desfetes.
Potser es tracta d’un mer element decoratiu, però amb tota la simbologia d’aquest portal, se’m faria estrany. Així que diré la meva.
D’una banda, ens pot voler dir que, amb la mort, ens deslliurem del nostre lligam amb el món terrenal. De l’altra banda, la seva similitud amb la cua d’una serp, fa sospitar alguna cosa maligna.
Em ve a la ment el passatge de l’evangeli de Mateu que diu: “… tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.” (Mt 16,19).
Al centre destaca una reinterpretació de l’escut de Vilassar de Mar, amb les tres torres de defensa i l’embarcació. Sobre aquest tema ja he parlat en un altre article, així que passo de llarg.
Per cert, t’hauràs d’acostar molt per descobrir que, a cada una de les quatre frontisses hi ha sengles calaveres, un detall directament vinculat amb la mort.
Les trompetes florals
Finalment, a un costat i a l’altre de l’escut hi ha quatre flors cap per avall. Hi ha qui les ha confós amb la flor del magraner.
Es tracta d’una espècie originària d’Amèrica del Sud amb el senzillíssim nom de Brugmansia arborea. Però són més interessants els noms que popularment li ha posat la gent.
Per exemple, es coneix com a floripondio, reina de la nit, trompeta de l’àngel i trompeta del judici entre molts altres. Aquests darrers, molt adients per un recinte funerari.
És una planta altament tòxica que et pot fer al·lucinar en colors -literalment-. Els xamans solen utilitzar-les en cerimònies, tot i que mai es pot predir com acabarà la festa.
Dedueixo que algun indià en va portar al segle XIX per plantar-la al seu jardí i es va popularitzar.
Per acabar, dues tiges laterals mostren un petit quadrat metàl·lic amb les lletres gregues alfa i omega. Fan esment al text bíblic de l’Apocalipsi, quan Jesús diu: “Jo soc l’alfa i l’omega, el primer i el darrer, el principi i la fi” (Ap 22,13).
T’has adonat quants detalls hi havia i que sovint passem per alt?
Nota
Sobre la vida i obra del manyà Joan Casanovas Casanovas, pràcticament no hi ha informació. Tan sols un article de Llum Torrents que m’ha facilitat l’historiador Feliu Novell, esmenta que aquest ferrer de Vilassar de Mar havia col·laborat anteriorment amb Eduard Ferrés. L’escrit també comenta que l’artesà tenia el seu taller al Camí Ral i va morir el 1940.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: avinguda Montevideo, 3. Vilassar de Mar
Saber més
- La imagen de la fe en el arte murciano, per J. A. Melgares
- Fides: wikiwand.com
- Hècate: wikiwand.com
- Spes: wikiwand.com
- Caritat: wikiwand.com
- Simbolisme del nus: blogderomanico.es
- Xiprer: rondaller.cat
- Trompeta del judici: .wikiwand.com
- Ferros de Vilassar de Mar, per M. Freixa, M. del Mar Martínez i Ll. Torrents (pàg. 21)
Magnífica porta i quins forjats!
He vist moltes portes de cementiris però, mal m’estigui dir-ho, la de Vilassar de Mar és sens dubte, la millor 😉