En anteriors articles he parlat sobre diverses obres d’art insòlit a Catalunya (al final tens l’enllaç), també conegut com a art brut, marginal i outsider. Et recordo que el mot ‘brut’ és un terme concebut per l’artista francès Jean Dubuffet per descriure l’art creat fora de la cultura oficial. A continuació, et detallo tres noves mostres d’aquesta interessant expressió artística que he trobat per la nostra geografia i que ara m’assabento que a Catalunya també s’anomena paisatgisme visionari referint-se a “una de les formes més característiques de l’art brut”.
Segons llegim a Wikiwand -o Viquipèdia- aquesta denominació “es dona a aquelles intervencions fetes a l’aire lliure i a gran escala per creadors que normalment són autodidactes o solitaris i que tracten de projectar les seves vivències personals construint mons de fantasia al marge dels plantejaments artístics establerts”.
Fauna al carrer
En primer lloc, ens n’anem a Sant Quirze de Besora, a Osona. Al carrer de la Foradada, a tocar de la peculiar capella de Montserrat, hi té una nau en Pablo Sáez que, tal com m’ha dit en un perfecte català, és andalús. A la llarga façana del seu domicili hi ha sis grans mosaics fets amb petits còdols de tons blancs, grisos i marrons. Quatre d’ells representen animals de la fauna salvatge, com el llop, l’os i la puput. Així mateix, hi ha un cavall enmig d’un paisatge i un soldat romà amb un escut que destaca de la resta pel viu color vermell. Les obres contenen pedres volcàniques, de riu, trencadís de ceràmica i, fins i tot, urpes i ullals autèntics dels animals esmentats.
Datades entre el 2007 i el 2015, sis duen la signatura Ivan i una, la del cavall, està signada per Dani. Per manca de temps no m’ha estat possible parlar amb en Pablo i esbrinar qui van ser els autors. Només m’ha semblat entendre que ell ajudà en l’execució dels mosaics. Al del llop, a més de la signatura i l’any, apareix el títol “Amics del llop“. Després de mil cerques infructuoses, no he trobat cap organisme amb aquest nom, exceptuant el Grup Llop Catalunya, una plataforma que vetlla, entre altres, pels drets animals. Només se m’acudeix que tingui alguna cosa a veure amb la finca el Solà del mateix municipi, declarada el 2004 refugi de fauna salvatge. Per cert, ja que hi ets, para atenció al sòcol del mur fet amb un espigat a base de còdols de riu. Una obra d’art.
La casa de l’artista
A continuació, per veure la segona de les obres d’art insòlit a Catalunya, ens n’anem a l’Alt Empordà. Fill d’un pagès que conreava oliveres, en José Giralt nasqué a Llers el 1925. Amb les destrosses de la Guerra Civil, la família perdé la casa. Quan tenia vint-i-un anys, després d’estudiar art a Olot, casar-se i veure que allà no tenia futur, marxà a França amb la seva esposa Caterina.
Allà exercí com a rajoler, fins que en jubilar-se, tornà al seu poble, on passava el temps fent reformes a Can Segal, una casa que havia adquirit el seu pare, el nom de la qual recorda al primer propietari. Tenia vuitanta anys quan començà a decorar la façana, primerament amb petites escenes històriques o religioses i després amb obres més grans i estilitzades.
Sense cap ordre, la façana desplega tot un univers de fantasia amb pintures, escultures i mosaics, amb tota mena de materials que de vegades acaba pintant de colors. Així doncs, ben juntes les unes de les altres, pots veure el retrat de Dalí, l’escultura de Robin Hood, tres bruixes, un bodegó, unes dones banyant-se alegrement o una marededeu.
Però el temps passa factura i després de la mort de l’artista el 2020, moltes obres s’han anat deteriorant. Les escultures que treien el cap damunt de barana ja no hi són. Tot i això, tothom qui passa pel davant s’atura a fer-hi fotografies, perquè és una gran obra d’art composta de moltes petites obres que cal veure amb deteniment.
Mosaic de marbre
Seguidament, canviem de comarca per veure una altra de les obres d’art insòlit a Catalunya. Així doncs ens plantem a l’extrem nord-oest del Vallès Occidental on hi ha el municipi de Rellinars envoltat d’un entorn natural privilegiat. Al costat de la carretera que ve des de Terrassa, després de quinze quilòmetres de revolts impossibles i inacabables, s’aixeca Cal Paleta, un sorprenent habitatge de difícil classificació. En realitat, l’adreça correcta és la de passeig Capablanca, nom d’un llegendari bandoler que vivia a la serra de l’Obac i que, quan assaltava els viatgers, estenia la seva capa blanca per tal que dipositessin les pertinences.
L’exterior de l’edifici està completament recobert per variats mosaics de marbre de tota mena de colors i formes que continuen pel paviment que envolta la finca. Destaca especialment el porxo decorat amb siluetes d’animals, un mosaic amb la muntanya de Montserrat i el balcó amb una balustrada amb ocells. L’interior de la planta baixa, actualment convertit en restaurant, mostra un paviment amb motius geomètrics fets també amb diversos marbres, així com un arrimador amb figures d’animals que fa l’efecte que han estat extretes d’un llibre infantil.
A més, les columnes que sustenten el sostre mostren capitells també amb animals i pinyes, talment com si l’autor ens volgués explicar un conte. Segons consta en una inscripció a sota del ràfec, l’obra es començà a edificar el dotze d’agost 1939 -tot just sis mesos després d’acabar la Guerra Civil- per Josep Casademont, indicant que és l’autor tant dels plànols de l’edifici com de tota la decoració.
Un vida intensa
En Josep Casademont Borràs dugué una vida gens habitual. Nascut el 1890 a Figueres, quan tenia vuit anys ingressà al seminari de Banyoles per fer carrera eclesiàstica. Aviat va veure clar que aquella no era la seva vocació. Tot just havia fet els catorze anys quan decidí marxar cap a Marsella i des d’allà s’embarcà rumb cap als Estats Units. Havia esclatat la I Guerra Mundial i fou considerat desertor. Veient que no hi havia possibilitat d’èxit, retornà a Figueres havent de marxar a lluitar al Marroc.
En tornar, exercí diversos oficis fins que amb l’inici de la Guerra Civil decidí que ja en tenia prou de guerres i s’amagà a Rellinars. Com a contractista, allà es feu càrrec de dibuixar plànols i edificar habitatges. Durant set anys es dedicà a recopilar marbres i pedres i, fent ús de la seva inesgotable imaginació, feu els plànols del que seria casa seva que edificaria en les estones lliures dels cinquanta anys vinents. Potser és més coneguda la casa del davant on viu el pilot de trial Jordi Tarrés, però Cal Paleta és, sense cap mena de dubte, l’edifici més fotografiat de Rellinars.
Per acabar, vull agrair l’Albert l’amabilitat que ha tingut en facilitar-me informació sobre el seu besavi.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Saber més
- Paisatgisme visionari: wikiwand.com
- El Solà: portaljuridic.gencat.cat
- Grup Llop Catalunya: grupllopcatalunya.cat
- José Giralt: spacesarchives.org
- Can Segal: outsider-environments.blogspot.com
- Llegenda d’en Capablanca: lacenet.blog.pangea.org
Altres exemples d’art insòlit
- Casa Pratginestós a Llinars del Vallès
- Torre Rodona a La Roca del Vallès
- Can Nasi Paleta a Manlleu
- Casa Narcís Ribas a Palafolls
- Decoracions de Pere Salarich a Tiana
- Catalunya en petit a Barcelona
- Pessebre de Can Roseta
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: