La glorieta de la miranda d’en Puntas a la Roca del Vallès (Vallès Oriental).
Aquesta és una història amb un final trist i amb epíleg desencisador. No és com a les pel·lícules romàntiques on al final visqueren feliços i menjaren anissos. Tanmateix, forma part de la història i no està de més saber què diantre fa enmig d’enlloc aquell solitari mirador.
Una vida com qualsevol altra
Per començar, ens situem a Girona l’any 1874. Allà naixia en Manuel Puntas Viñas. Dit així no et sonarà de res. El cas és que el xicot probablement estudià Dret per tal d’exercir com a procurador, és a dir, aquell professional que representa persones o empreses davant d’un tribunal. Com a bona persona catòlica -molt catòlica-, fou secretari en diverses associacions religioses. En algun moment, i sense saber-ne la raó, se n’anà a viure a Granollers, on el 1910 es casaria amb una vigatana i un any després naixeria el primer fill -Josep Maria- i seguidament, dues filles -Carmen i Esperança-.
Fins aquí, siguem sincers, la història desperta poc interès. Oi que sí? No et desanimis que tot arribarà.
Grans propietats
El senyor Puntas devia fer bons calerons, ja que s’hi feu remodelar un gran casal en una cantonada al centre de Granollers, conegut com a Can Torreta. El projecte l’encomanà a Manuel Joaquim Raspall i Mayol, arquitecte i urbanista barceloní autor de nombrosos xalets modernistes pel Vallès Oriental, especialment a la Garriga.
A més, la família Puntas era propietària del mas de Can Granota amb una considerable extensió de terres als afores de la ciutat, precisament al barri que ara es coneix com a Can Torreta. És en un indret elevat d’aquesta finca que hi feren bastir un templet que actualment es coneix com a glorieta de la miranda d’en Puntas -no Puntes, com sovint es vol catalanitzar-. Tot i que sense cap certesa, hi ha qui pensa que l’autor és també en Joaquim Raspall. Per cert, una miranda és un paratge elevat des d’on s’observa una gran extensió del paisatge.
El cel infinit
He llegit que en Puntas -ignoro si el pare o el fill- era -com tothom copia literalment- “aficionat a l’astronomia i li agradava observar el temps” i que per aquesta raó manà aixecar el templet on tenir un bon lloc d’observació. Tot pot ser. És possible que el que en realitat volia contemplar era l’infinit paisatge de la plana vallesana, que en aquella època encara no devia estar entapissat d’indústries ni tallat per mil carreteres.
A la vora sobreviu com pot un petit bosc conegut com a Quaranta Pins i també com els Pins d’en Puntas. Els anys cinquanta del segle passat foren descoberts en aquest indret restes de murs i un breu tram de paviment romà. Sembla que també hi havia una sitja de l’edat de bronze, és a dir, de fa més de trenta segles. Amb motiu de la construcció de la ronda de Granollers, el 1993 es feu una campanya arqueològica per tal de documentar les restes. Avui en dia ja no s’aprecia ni mitja pedra romana.
El fill
Com no podia ser d’altra manera, en Josep Maria Puntas Comella estudià el batxillerat al seminari de Santa Maria del Collell, a la Garrotxa, el mateix lloc on ho havia fet el seu pare anys abans. En aquest centre, a mitjan segle XIX hi predicà Antoni Maria Claret, fundador de diversos ordes religiosos. Durant la Guerra Civil el santuari fou protagonista d’afusellaments per part dels dos bàndols. Tornant al fill, també feu la carrera de Dret a Barcelona i, com a bon catòlic fins al moll de l’os com era, pertanyia a la “Venerable Orden Tercera” de penitents franciscans.
Política
Tot i no venir al cas -o sí-, voldria mencionar que els Puntas militaven a la “Comunión Tradicionalista“. Fundat durant la revolució de mitjan segle XIX que suposaria la fi del regnat d’Isabel II, aquest partit polític era afí al carlisme, un moviment ultraconservador que pretenia entronitzar una branca borbònica alternativa. Potser és més aclaridor parlar de “Comunión Católico-Monárquica” l’altre nom amb què es coneixia. A causa de la religiositat dels integrants, van preferir no parlar de partit mot que consideraven més de la ideologia liberal. Per aquest organisme es tractava de la “unión de todos los católicos, de todos los hombres de bien, de todos los patriotas“. Res més a afegir.
Un trist final
Apressat el 1936, en Josep Maria -el fill- fou conduït al vapor “Uruguay” on, després de ser torturat, el dugueren a prop del cementiri de Mataró per afusellar-lo. Tenia vint-i-cinc anys. El cos del seu pare va ser trobat el 1940 a Montcada i traslladat a Granollers. La mateixa sort tindria el seu consogre el doctor Mateu Seguí Carreras i el promès de la seva filla Esperança.
La glorieta
Es tracta d’una cúpula semiesfèrica sostinguda per sis columnes, amb una alçada total de sis metres. Tècnicament, aquest tipus de construcció circular sense murs es coneix com a monòpter, paraula que deriva del grec i vol dir d’una sola ala. També es denomina templet, ja que l’ús es remunta a l’antiga Grècia i tenia un ús funerari, sota del qual es col·locava una estàtua o algun objecte sagrat.
Segles més tard, s’incorporaren als jardins europeus amb una funció merament decorativa. Si t’agraden aquests romàntics elements, a Argentona pots visitar el de la finca el Viver i també el de Can Garí, tot ell fet de cristall. N’hi ha un altre a Alella, tot i que molt més discret i un més al parc de Can Buxeres de l’Hospitalet de Llobregat que, aquest sí, es deu a Raspall i incorpora bonics mosaics fets per Lluís Brú.
La miranda d’en Puntas també té una sanefa amb rajoles de ceràmica que repeteixen un mateix motiu. Es tracta de dos infants rossos i crescudets, nus tal com van venir al món, envoltats de fulles i pàmpols de raïm que més aviat semblen taronges de tan grans com són.
Epíleg desencisador
L’obra les ha patit de tots colors i difícilment la podràs contemplar neta de grafits i de brutícia. De fet, he vist que fins i tot han col·locat una moto dins per fer la fotografia. Les vistes tampoc són les que havien estat. Amb la transitada ronda de Granollers als seus peus, la masia de Can Granota enrunada i el polígon industrial al davant així com el projecte de requalificació d’aquests camps, es fa difícil imaginar que un dia algú tenia prou tranquil·litat i un cel pur i net per contemplar els estels des d’aquí.
Mentrestant, la glorieta de la miranda d’en Puntas segueix allà, suportant el vandalisme i el pas del temps, mentre sent la melangia d’un passat més digne.
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Situació: veure el mapa
Saber més
- Manuel i José María Puntas: Hoja Diocesana, núm. 36, 07.09.1941, pàg. 143
- Genealogia dels Puntas: gw.geneanet.org
- Miranda d’en Puntas: naciodigital.cat – patrimonicultural.diba.cat
- Can Puntas: patrimonicultural.diba.cat
- Comunió Tradicionalista: wikiwand.com
- Mateu Seguí Mercadal, per Josep Maria Quinana
En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent: