Reclams de carrer (1)

Rètols anònims de botigues antigues.

Des que pels temps de la prehistòria, l’ésser humà pintava animals a les coves per cridar l’atenció de les divinitats i afavorir la caça, que la publicitat ha evolucionat bastant. La invenció de l’escriptura va permetre sofisticar la primitiva publicitat. Els egipcis, amb els seus jeroglífics, van ser uns mestres en publicitat exterior

Tot i això, com que la gran majoria de la població era analfabeta, s’utilitzaven elements gràfics fàcilment identificables. Els escuts heràldics eren una manera senzilla d’identificar una ciutat així com un exèrcit, de manera que permetia identificar -i no matar- els soldats propis.

Les llindes de pedra de les portes contenien representacions simbòliques de la persona que allà vivia o bé de la feina que feia: una ferradura o unes tisores deixaven clar l’ofici del propietari. Un cap de dona esculpit en una cantonada, donava a entendre que hi havia un prostíbul.

Rètols anònims de botigues antigues a Manresa (Bages).
Carrer Born, 5. Manresa.

Revolució publicitària

Però podríem dir que, fins a la Revolució Industrial del segle XIX, la publicitat no pot ser considerada com a tal. Abans eren simplement anuncis per a senyalitzar un comerç o un taller en un carrer que no tenia nom.

Quan els carrers comencen a tenir nom i les botigues s’especialitzen, sorgeix la necessitat d’identificar el comerç i diferenciar-lo dels del costat. La matalasseria enrajola la façana amb quadrats contrastats i la barberia utilitza franges de color blau, blanc i vermell, més com a identificació que com a reclam.

Rètol de vidre pintat en una carnisseria del carrer Prat de la Riba de Castelló d’Empúries.
Carrer Prat de la Riba, 3. Castelló d’Empúries.

En un principi, els rètols contenien la descripció de l’activitat, molt especialment si no hi havia competència a la vora. Era suficient amb escriure carnisseria amb lletres ben grans. Però l’augment de comerços que feien el mateix va motivar afegir també el nom o cognom -o ambdós-.

Rètols anònims de botigues antigues a Sant Joan de les Abadesses.
Carrer Beat Miró. Sant Joan de les Abadesses.

A finals del segle XIX, la creació de tipografies variades va disparar les possibilitats. Lletres gestuals, rectes, amb detalls decoratius o pelades que els professionals, fins i distingits com són, coneixen com a serif, sans serif, script o gotic.

Generalment, un ferrer realitzava el seu rètol amb metall i un fuster amb fusta. Les cases fines col·locaven rètols amb el nom pintat darrere un vidre. El problema venia amb el temps, ja que el sol i les filtracions deterioraven la pintura. Les botigues van passar de ser tallers foscos a espais amplis i il·luminats, amb aparadors on exposar els productes.

Rètols anònims de botigues antigues a Vilanova i la Geltrú.
Carrer Sant Gregori, 20. Vilanova i la Geltrú.

Nous temps, nous mètodes

Posteriorment, l’aparició del vinil va afavorir i abaratir el cost, facilitant que tothom tingués un rètol més o menys digne. A més, la instal·lació d’il·luminació interior permetia que també es veiés de nit.

Finalment, amb el consumisme, el nom de la persona i del producte van desaparèixer i en el seu lloc trobem marques que, només gràcies a la publicitat en mitjans de comunicació, som capaços d’entendre. Ikea, Sony, Google o Seat ja no diuen res si no és pel producte al qual van associades aquestes marques.

Rètol de vinil de l’estudi fotogràfic Bufí al carrer Joan Prim de Granollers.
Carrer Joan Prim, 15. Granollers.

No obstant això, abans com ara, encara podem distingir un rètol dissenyat i produït per algú que sap el que fa, d’un altre fet per algú que treballa per preu i producció. Són pocs els exemples d’abans de la Guerra Civil que han perdurat. Els que perviuen mostren la gran qualitat de la feina, especialment durant el modernisme, com per exemple els de les farmàcies.

La meva intenció amb aquest article és mostrar alguns dels molts exemples de rètols anònims de botigues antigues que solen passar desapercebuts en una visita turística. Formen part del nostre patrimoni i el meu desig és que siguin indultats i no desapareguin sense més. No et perdis la segona part, on trobaràs més mostres.

Rètol de vinil de Flors Company al carrer Madoz d’El Prat de Llobregat.
Carrer Madoz, 4. El Prat de Llobregat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Més exemples

També et pot interessar

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Afegeix una imatge si vols (només JPG)

En compliment del deure d'informar-te de les circumstàncies i condicions del tractament de les teves dades i dels drets que t'assisteixen, t’informo del següent:

  • Responsable del tractament: Alfons Martín Cornella.
  • Finalitat del tractament de les teves dades: moderar els comentaris per evitar el correu brossa i/o informar-te dels nous comentaris d'aquesta entrada de Rondaller.cat.
  • Conservació de les dades: les dades es conserven el temps estrictament necessari per a la relació i el que és exigible legalment, sent destruïdes posteriorment mitjançant processos segurs.
  • Legitimació per al tractament: consentiment explícit a l'acceptar les condicions d'ús del formulari d'alta al butlletí.
  • Destinataris de les teves dades personals: no es preveuen cessions de dades excepte en aquells casos que existeixi una obligació legal. No hi ha previsió de transferències de dades internacionals.
  • Els teus drets: pots revocar el consentiment i exercir els teus drets a accedir, rectificar, oposar-te, limitar, portar i suprimir dades escrivint a Alfons Martín Cornella, a l'avinguda de Lluís Companys, 27-37, escala 3, 4rt 1a, 08340 Vilassar de Mar, Barcelona, a més d'acudir a l'autoritat de control competent (AEPD).