Reclams de carrer (2)

Reclams de carrer (2)

Continuem descobrint antics rètols comercials.

Perruqueria ve de perruca

L’emblemàtic Carrer Major de la Seu d’Urgell marcava el límit entre la ciutat romana i la medieval. Destaca Ca Don Llorens (o Llorenç, segons la font), un edifici d’estil eclèctic del segle XIX. Sota els seus porxos encara perviu una antiga perruqueria que conserva tant el mobiliari original com una variada senyalística a la porta. D’entre totes, resulta especialment interessant la que es troba a sota de la porxada, aprofitant l’inici de l’embigat de l’edifici contigu.

Tot i que ara pot semblar anacrònic, durant l’Edat Mitjana, els barbers també arrencaven queixals i exercien de metges. Una de les teories afirma que les franges blaves i vermelles a les portes de les barberies provenen d’aquells temps, simbolitzant les venes i artèries.

Rètol d'una perruqueria sota les porxades del carrer Major de la Seu d'Urgell.
Carrer Major, 28. La Seu d’Urgell.

Sastre mariner

A continuació ens n’anem a Mataró a veure antics rètols comercials. Cap als anys vint del segle passat Josep Viñas obrí una sastreria al cèntric carrer de Barcelona, a tocar d’un dels desapareguts portals que donaven pas a la ciutat medieval.

El reclam de la botiga era una àncora, motiu pel qual el negoci es coneixia popularment com ‘El Áncora’. Jo deixo anar la possibilitat que, per exemple triés aquest objecte potser per atreure els capitans de la important activitat naviliera d’aquesta ciutat durant l’època.

L’establiment va canviar de mans a mitjans del segle XX, però seria regentada per Antoni Martí, un altre sastre que sembla que va conservar el distintiu. Avui hi ha una botiga de roba interior que com a mínim continua la tradició tèxtil.

Antics rètols comercials. Àncora al carrer Barcelona de Mataró, que identificava un sastre.
Carrer Barcelona, 4. Mataró.

La clau al bec

A finals del segle XIX, amb l’arribada de la carretera cap a Artesa de Segre, Tremp va experimentar una revifalla constructiva. S’edificaren els primers edificis que als anys vint configurarien la Rambla del Doctor Pearson.

Alguns dels habitatges més interessants d’aquesta època es troben precisament aquí. La Casa Saloi és un bon exemple. Tot i això, el més destacable és la barana de ferro forjat del primer pis i, molt especialment la cigonya que, de manera molt subtil, sosté una clau amb el bec.

Tot i no haver trobat ni així d’informació, dedueixo que aquí hi devia viure un important serraller. Si tens alguna informació, t’agrairé que la comparteixis.

Antics rètols comercials. Cigonya amb una enorme clau al bec a la rambla Pearson de Tremp.
Rambla Pearson, 6. Tremp.

Rètols d’autor

Absolutament extraordinària resulta la retolació de la sastreria Tuneu de Manresa. Altres blogs han parlat d’aquesta meravella, però no em resisteixo a mencionar-ho també.

El 1906, en ple modernisme, el sastre Josep Tuneu va encarregar a Francesc Cuixart aquesta decoració per al seu nou local. 

Nascut a Berga el 1875, Francesc Cuixart Barjau es traslladà a Manresa, després d’haver estudiat a la Llotja de Barcelona, on va exercir com a professor de l’Escola d’Arts i Oficis. Amb un estil molt formal, va realitzar diversos retrats, medalles commemoratives, diplomes i estendards. 

Dins la seva etapa modernista, destaquen els rètols de la sastreria Tuneu i també la senyera de l’Orfeó Manresà.

Rètol modernista de la Sastreria Tuneu de Manresa, realitzat per Francesc Cuixart Barjau.
Carrer Born, 7. Manresa.

Petits objectes

Merceria és el nom que rep la botiga d’un ‘mercer‘, mot que deriva del llatí i ve a significar comerciant o botiguer. El mercer es va especialitzar a vendre petits productes i amb el temps s’especialitzaria en articles relacionats amb la confecció i la costura.

Després de prendre les regnes de l’anterior botiga amb el mateix nom, el 1945 Arturo Delcor va obrir la merceria La Selecta a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Un emblemàtic comerç que, durant setanta-cinc anys ha estat aconsellant i venent el botó més adient i el color de fil òptim a cada cas. 

De l’entranyable establiment, avui només resta la façana decorada amb flors en relleu i part del rètol de neó. 

Antics rètols comercials. Façana de la Merceria La Selecta a la Rambla de Catalunya de Barcelona.
Rambla de Catalunya, 109. Barcelona

Esperits volàtils

Les begudes espirituoses no reben aquest nom perquè ens aixequin l’ànim -que també-. Al final del procés de destil·lació, els alquimistes van observar que resultava un ‘esperit’ volàtil. Amb el temps, van aprendre a recondensar-lo, convertint-lo en alcohol, paraula àrab que significa precisament esperit. Els catalans, que devem ser més místics, a l’alcohol l’anomenem esperit de vi.

Així doncs, tenim que a mitjans del segle XIX, Enric Barrau Codina era un venedor de vins generosos a Montgat. Generosos són els que contenen una alta graduació d’alcohol i, segons el cas, de sucre. Més tard apareix mencionada com a “Cellers i Destil·leries Regent“.

En particular, un dels molts i variats licors que va comercialitzar va ser el “Gran Licor Alentador“, que pel nom ja et pots imaginar els ànims que devia donar. Es va produir com a mínim fins als anys seixanta del segle passat. Actualment aquestes ampolles són objecte de col·leccionisme.

Finalment, entre els antics rètols comercials que avui destaquem, tenim un esgrafiat a Montgat de què devia ser una bodega, situada a pocs metres de la destil·leria.

Així doncs, es veu representada l’ampolla d’aquesta beguda fins a l’últim detall. Més avall tens un enllaç per veure una ampolla real. Igualment es percep un gran triangle on imagino que hi havia alguna frase de reclam.

Antics rètols comercials. Ampolla de Gran Licor Alentador, esgrafiada a Montgat.
Carretera de Mataró, 9. Montgat.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Saber més

Més exemples