Mosaic d'Armand Olivé-Milian a l'urbanització Castillejos de Vilassar de Mar.

Els 10 articles més llegits del 2022

Com he anat fent els darrers anys, ara també et presento un recull dels 10 articles més llegits del 2022 al blog Rondaller.

Els repetidors

Per començar, cal fer esment de les quatre publicacions que se situen en primer lloc i que repeteixen, algunes per tercer any consecutiu. Així que només les anomenaré de passada, ja que les vaig comentar anteriorment.

En primer lloc, i a molta distància de la resta, tenim l’article dedicat al laberint de Cabrils, un lloc per meditar que, sens dubte, és el més consultat.

En segon lloc, ha estat molt visitat l’escrit sobre els edificis Símbol d’Esplugues de Llobregat, una destacada -i polèmica- mostra de brutalisme.

Seguidament, torna a repetir la publicació on parlo de la urbanització Castillejos, un complex del 1965 projectat per Carlos Marqués Maristany. Els elements més destacables són els mosaics que decoren els edificis, obrats per un jove Armand Olivé-Milián.

Així mateix, continua al podi dels més llegits, l’article dedicat al Mas Casademunt d’El Brull, edifici que havia estat un sanatori antituberculós.

Així doncs, a continuació et detallaré els 10 articles més llegits del 2022.

Mosaic d'Armand Olivé-Milian a l'urbanització Castillejos de Vilassar de Mar.
Urbanització Castillejos de Vilassar de Mar.

1. Ministre o menestral?

El gremi de paraires, que agrupava diversos oficis menestrals, va ser un dels més importants des del segle XIII i era qui controlava la producció llanera. És en aquesta època on cal buscar els precedents de la rellevant indústria tèxtil al segle XIX.

El paraire era l’empresari que comprava la llana i la donava a treballar a altres oficis subordinats, com teixidors, tintorers i abaixadors. També es responsabilitzava directament de l’aprest i la comercialització del teixit.

Rajoles d'oficis amb dues filadores dibuixades.
Museu Vicenç Ros de Martorell.

2. Els rapanui al Maresme

Conegut com a Bosc Màgic d’Òrrius (Maresme), aquest curiós indret ha atret l’atenció de moltes persones per les roques esculpides amb formes variades. Per exemple, hi ha un grandiós elefant i un parell de moais.

De tan estrany lloc tothom en parlava, però no hi havia pràcticament cap informació fiable. Fins que la neta d’un dels escultors em va ajudar a aclarir l’enigma.

Roc esculpit amb la figura d'un elefant al Bosc Màgic de la Roca del Vallès.
L’elefant petrificat.

3. La bassa dels ànecs

A més del castell, la Roca del Vallès està envoltada de camps i boscos que cal descobrir. Una distreta excursió passa per un tram del canal de rec, pel riu Mogent i finalment per una gran bassa. 

Aquest estany artificial ha creat un petit ecosistema, tant pel que fa a la vegetació de ribera com per les espècies animals que hi viuen. Els nombrosos ànecs han acabat donant nom al lloc i fent les delícies dels infants.

Excursió a la bassa dels ànecs. El canal de rec.
Una obra d’enginyeria.

4. Heteronímia hodonòmica

Fins al segle XIX els carrers no tenien nom. Es coneixien amb els noms populars de carrer major, de la font, de la muralla i coses així. El 1842 Barcelona retolava els seus carrers i el 1877 ho feia Vilassar de Mar.

En aquesta bonica població del Maresme trobem una gran -i excessiva- varietat d’estils de plafons amb els noms de les vies. Amb més o menys encert, algunes d’aquestes retolacions són obra de diversos artistes.

Plaques de carrer de Vilassar de Mar. El Passeig dels Pins.
Passeig noucentista.

5. 6 refranys catalans

A la porta de l’emblemàtic restaurant La Quadra de Calella (Maresme) hi ha tot un seguit de rajoles. N’hi ha mostren algunes dites populars catalanes.

Les il·lustracions, probablement dels anys seixanta, han estat fetes per Anton Roca Maristany. Amb un traç nítid, Maristany va fer il·lustracions per a prestigioses publicacions com Papitu o L’Esquella de la Torratxa. Més tard, es decantà per la caricatura esportiva, col·laborant, entre altres, amb El Mundo Deportivo.

Rajola d'Anton Roca amb un refrany a Calella.
El refranyer d’Anton Roca.

6. Art arrelat a la natura

Passejar pel bosc es pot convertir en una veritable descoberta artística. La densa vegetació de Dosrius es converteix en un indret màgic de la mà d’Ernest Borràs.

Nascut a Barcelona el 1928, l’Ernest s’instal·là finalment en aquesta població maresmenca on, connectant amb la natura que l’envoltava, va deixar anar tota la seva creativitat. 

Concebudes com un viatge iniciàtic, les disset obres que hi ha al camí que puja a la muntanya, plantegen petits misteris i espiritualitats, com el temps, el sol o la memòria. Integrades en la natura, aquestes creacions van essent transformades de mica en mica per l’entorn, com fent-les seves.

10 articles més llegits del 2022. Escultura d'Ernest Borràs a Dosrius.
Escultura d’Ernest Borràs.

7. Decadència a la cuina

A mitjans del segle XVII va sorgir el que anomenem les rajoles d’oficis. En realitat, d’oficis en són pocs els representats, ja que trobem molts altres motius, com flors, animals, vaixells, folklore i elements d’auques, com el sol, la lluna, estels i fins i tot, alguns d’escatològics.

Cada lloc i cada ceramista tenien el seu toc personal. D’aquesta manera les diferenciem segons el motiu que es repeteix a cada rajola, com una fulla, una flor, una atzavara, etc. A més, segons l’època, la realització era més o menys reeixida. En aquest article faig un breu repàs a les rajoles d’oficis.

10 articles més llegits del 2022. Rajola d'oficis amb motius de fruita.
Museu Episcopal de Vic.

8. Especulant amb l’espai

Al segle XVIII hi havia a Vilanova i la Geltrú un convent que amb la desamortització va ser enderrocat. Un segle més tard, al solar buit es projectà la plaça de la Vila, l’element més representatiu de l’eixample d’aquest municipi.

Al seu voltant s’edificaren, segons el projecte de l’arquitecte murcià Francisco de Paula del Villar, alguns dels edificis més emblemàtics, com l’Ajuntament i els porxos neoclàssics.

El 1970 es pavimentava la plaça amb un mosaic blanc i negre fet per Josep Maria Pericas i Soler. Tan interessant motiu ha estat objecte d’estudi per part d’alumnes de la UPC.

10 articles més llegits del 2022. Paviment de la plaça Major de Vilanova i la Geltrú.
Patró infinit.

9. Museu al carrer

Tot i haver escrit diversos articles sobre l’obra de Julio Bono, el més consultat ha estat el primer on, precisament, exposo la poca informació que hi ha d’aquest ceramista.

Els anys setanta, Bono tenia una empresa a Montcada i Reixac i una botiga a la travessera de les Corts de Barcelona. Sota el nom Novo&Bono SL, recubrimientos cerámicos artesano industriales, va dissenyar nombrosos models de rajola, alguns signats personalment per ell i d’altres, més industrialitzats, però igualment destacables.

Penso que no hi ha població que no tingui una o diverses obres, bé sigui en una façana, una botiga o l’entrada d’un bloc d’habitatges. Algunes mostres destacables les pots veure a Terrassa, a Barcelona i a Granollers.

10 articles més llegits del 2022. Mural ceràmic de Julio Bono a Barcelona.
General Mitre, 234. Barcelona.

10. Quan la bruixa ensenya la cuixa

Per acabar aquest recull dels 10 articles més llegits del 2022, ens n’anem a Madremanya. Durant l’edat mitjana i emparada amb la ignorància popular, l’església va alimentar les creences en éssers malignes, convertint les bruixes en culpables de qualsevol calamitat. Per tant, no és estranya la proliferació de tota mena d’amulets i símbols per foragitar els mals esperits.

Les portes, finestres i teulades d’aquesta població del Gironès són plenes de marques, com creus, triangles, pentàculs i altres objectes als quals la gent els ha atribuït poders profilàctics.

10 articles més llegits del 2022. llinda amb un símbol protector a Madremanya.
Madremanya.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Aquests són els 10 articles més llegits del 2022: